28 febr. Observatori dels centres urbans de la Fundació Comerç Ciutadà
Observatori dels centres urbans de la Fundació Comerç Ciutadà
L’Observatori dels centres urbans és un projecte liderat per la Fundació Comerç Ciutadà amb l’objectiu conèixer i fer un seguiment dels patrons dels fluxos de persones de les àrees comercials dels centres urbans de Catalunya doncs l’activitat comercial condiciona l’espai públic i urbà.
Han participat 8 ciutats: Olot, Figueres, Vic, Granollers, Mataró, Sabadell, Terrassa i Tarragona.
Les dades gestionades pel Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona mostren:
– els comptatges dels fluxos de vianants amb els comptadors piroelèctrics de la Fundació Comerç Ciutadà,
– els censos comercials semestrals de cadascuna de les vuit ciutats elaborats per les Associacions de comerciants de cada ciutat participant,
– les dades socioeconòmiques i de l’espai públic de les ciutats participants.
FLUXOS DE VIANANTS
Els centres urbans de les ciutats monitoritzades han tingut un volum global de 16,5 milions de vianants, amb una Intensitat Mitjana Diària de 90.564 vianants per al període dels 10 mesos analitzats.
La distribució per franges horàries dels dies feiners – festius mostren el volum de vianants a les ciutats:
| FRANJA | FEINERS | FESTIUS |
| Matí (9:00 a 13:00) | 5.579.219 vianants | 675.684 vianants |
| Migdia (14:00 a 16:00) | 2.386.520 vianants | 233.041 vianants |
| Tarda (17:00 a 21:00) | 6.670.226 vianants | 633.847 vianants |
Diàriament els fluxos mostren diferències entre franges horàries. Els dies feiners presenten una major afluència de vianants a la franja horària de les 17:00 i les 21:00, coincidint amb l’horari comercial de tarda. Mentre que, els dies festius la major afluència es concentra al matí de 9:00 a 13:00.
S’observa que al migdia amb el tancament dels comerços hi ha una reducció del flux de vianants.
Setmanalment hi ha diferències entre dies feiners i festius. Els majors fluxos totals de vianants coincideixen amb els dies d’obertura comercial mentre que els festius és menor. La diferència de vianants entre feiners i festius per a la majoria de les ciutats decau un 60%. Aquest tendència, no obstant, varia quan es tracta de ciutats més turístiques on la diferència entre l’afluència de persones dels dos dies tan sols disminueix un 25%.
LOCALS COMERCIALS
S’han censat un total de 5.172 locals comercials, dels quals 81,92% són locals oberts i 18,02% són tancats. En els 10 mesos estudiats hi ha hagut una rotació comercial del 3,62% que afecta principalment a equipament de persones i alimentació.
L’activitat comercial dels centres urbans es caracteritza per la seva diversitat sectorial. No obstant, el sector amb major representació és equipament de persones amb un 23,07%.
DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DE L’ACTIVITAT COMERCIAL
El patrons de distribució de l’activitat comercial en els centres urbans no és homogènia en el territori. Els espais centrals presenten una especialització més gran, amb predomini de l’equipament de les persones, mentre que els límits de les àrees comercials mostren una major barreja sectorial tot i que l’equipament de la llar es troba majoritàriament en aquestes zones.
CARACTERÍSTIQUES DELS CARRERS/ESPAI PÚBLIC
En total, les àrees comercials dels centres urbanes sumen 56.043 metres lineals de carrer, de les quals han estat monitoritzats 20.565 metres lineals de carrer.
Per l’estudi, els carrers s’han classificat en 3 categories teòriques en funció de l’atracció de persones:
1. la 1a categoria teòrica es descriu per: trànsit rodat motoritzat, de vorera estreta o inexistent, sense arbrat ni mobiliari urbà,
2. la 2a categoria teòrica es descriu per: trànsit rodat motoritzat, vorera ampla i amb arbrat i mobiliari urbà,
3. la 3a categoria teòrica es descriu per: zones per vianants amb arbrat i mobiliari urbà.
| Categories teòriques | Metres lineals de carrer |
| Categoria 1 | 22.519 (40,18%) |
| Categoria 2 | 25.447 (45,40%) |
| Categoria 3 | 8.075 (14,41%) |
El 40,18% de carrers corresponen a vies amb menys atributs teòrics per a atraure el flux de vianants i el 14,41% fa referència a les vies amb alts atributs teòrics de pas i estada.
RELACIÓ DELS FLUXOS AMB LES CARACTERÍSTIQUES URBANES
(ACTIVITAT COMERCIAL I CARACTERÍSTIQUES DELS CARRERS)
Dels carrers monitoritzats, la categoria que té menys metres lineals (categoria 3) és la que proporcionalment ha enregistrat el major flux de vianants.
| Categories teòriques | Metres lineals de carrer monitoritzat | IMD |
| Categoria 1 | 6.043,12 (29,4%) | 141.207 |
| Categoria 2 | 11.503,39 (55,9%) | 371.601 |
| Categoria 3 | 3.019,14 (14,7%) | 143.422 |
Les portes d’entrada als centres urbans coincideixen amb els carrers que presenten una diversificació sectorial i una major Intensitat Mitjana Diària de persones (275.925 IMD). I al centre hi predomina l’especialització en equipament de persones amb una Intensitat Mitjana Diària de 178.503 persones.
| Especialització del carrer monitoritzat | IMD | m lineals carrers |
| Alimentació | 50.644 | 2.322,57 |
| Equipament de persones | 178.503 | 3.265,32 |
| Serveis a les persones | 70.166 | 2.818,06 |
| Equipament de la llar | 11.285 | 466,53 |
| Salut, lleure i cultura | 12.689 | 369,63 |
| Restauració | 33.052 | 1.441,81 |
| Altres comerços i serveis | 23.966 | 907,6 |
| Carrers amb div. sectorial de comerç | 275.925 | 8.974,13 |
L’activitat comercial és un factor explicatiu del flux de vianants, s’observa en els canvis de la intensitat segons les franges horàries dels dies laborables i en la rotació festiu i feiner.
Les condicions de l’espai públic monitoritzat es correlaciona amb el pas de vianants.
L’estructura comercial dels carrers monitoritzats mostra una especialització dels centres urbans.
Enllaços als mitjans de comunicació:
VOTV: https://www.youtube.com/watch?v=80XZ0D1hLFE
UAB > http://www.uab.cat/web/noticies/detall-noticia-1251960099842.html?noticiaid=1345748156547